CONTEXT HISTÒRIC
Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). Coincideix amb l’oposició de la burgesia a la Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena així com amb els moviments liberals a favor de les independències nacionals; està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX ( Revolució Francesa i les posteriors revolucions liberals del 1820-30 i 48).
Aquesta etapa també va suposar un creixement demogràfic : retrocés de la mortalitat, augment de la producció d´aliments, progrès d´higiene i de ala medicina: procés de transformació demogràfica.
La Revolució Francesa va suposar el triomf de la burguesia i la fi de l´Antic Règim i la Revolució Industrial va afavorir l´aparició de la nova figura dle proletari i va capgirar les estructures econòmiques i productives.
Es basa, fonamentalment, en la llibertat. L’origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.
Són corrents paral·leles: la llibertat en l’art, la llibertat individual que exalta el liberalisme, i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme.
La filosofia de Kant n’és un antecedent: el sentiment com a vehicle del coneixement, i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic. També Rousseau (Nova Eloisa), que exalta l’amor a la naturalesa i les passions. Fichte diu que no hi ha res fora el jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la consciència.
L’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals.
Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques.
Poesia i música són els mitjans d’expressió idonis del romanticisme.
El Neoclassicisme
L’art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.
- Segueix els ideals de la il·lustració.
- Estil molt més senzill que el rococó.
- L’esgotament del barroc i el descubriemnt de les ruïnes de Pompeia (l’any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
- Busca l’equilibri i la simetria a través de línies rectes.
- Es desenvolupa principlament a França.
ARQUITECTURA
- Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
- Un exemple d’arquitectura neoclàssica són l’“Església de la Madeleine” o la “columna Vendôme” tots dos a París.
- Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l’art com a forma d’exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.
ESCULTURA
- El més gran exponent va ser l’italià Canova. Una de les escultures més importants és “Eros i Psique“
PINTURA
- Es reprodueixen fets de la seva època.
- Es busca l’exaltació de la història de l’antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
- Destaca el pintor Jacques-Louis David “Jurament dels Horacis“, “Jurament del Joc de Pilota”, “La coronació de Napoleó” o “Mort de Jean-Paul Marat”.
El Romanticisme
Les guerres napoleòniques van afavorir el contacte amb cultures orientals i paral·lelament les revolucions polítiques van modificar les idees i les maneres de viure. Com no, tot això va calar en l’art. Apareix un corrent nou, el romanticisme.
Característiques fonamentals:
- Al contrari que el neoclassicisme, rebuig de la raó i els gustos clàssics. En canvi es revaloritza l’expressió dels sentiments.
- Esperit de rebel·lia.
- Nova actitud vers la natura. Es rebel·len contra la destrucció del paisatge.
- Nova visió del món i de l’ésser humà. Supremacia de la imaginació, la fantasia i la creativitat sobre la raó.
ARQUITECTURA
- Es van inspirar en els estils orientals i en els medievals.
- Un bon exemple és el Parlament de Londres i el Pavelló Reial de Brighton.
PINTURA
- En els quadres hi ha molt moviment, expressen sentiments extrems i apassionats.
- Colorit molt ric.
- van destacar: Els francesos Delacroix “La llibertat guiant el poble” i Géricault “El rai de la Medusa”, l’alemany Friederich; l’anglès Turner i l’espanyol Madrazo “La comtesa de Vilches”.
El romaticisme va afectar totes les arts. En literatura destaquen Lord Byron, Walter Scott i Victor Hugo. En música Beethoven, Brahms, Schubert i Chopin.
ESGÉSIA DE LA MADELEINE
ESGÉSIA DE LA MADELEINE by
EROS I PSIQUE
EL JURAMENT DELS HORACIS by JULIA HERRERO
EL TRES DE MAIG DE 1808
COMENTARY TRES DE MAIG BYComentari Eros y Psique by
Comentari la Llibertat Guiant el Poble by JULIA HERRERO