Pintura del segle XIX: Realisme- Impresionisme-Postimpresionisme -Expressionisme

Pintura del Segle XX

Realisme:

cerca la realitat més pròxima i quotidiana, no pas la dels gran homes ni la dels grans fets.

Són les noves classes sorgides de la Revolució Industrial, amb les seves misèries i le sseves necessitats, les que van erigir-se com a protagonistes d´aquest nou art que va rebutjar la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica. Aquest corrent s´interessa per la realitat concreta i va triomfar entre els anys 1848 i 1870 a França. Temes contemporanis, tractats amb objectivitata, on hi ha idees politicosocials del moment:

  • implantació de la burguesia
  • positivisime: August Comte: dades dels sentits com a font fonamental del coneixement
  • la sensibilitat i la consciència dels artistes envers els problemes sorgits de la industralització
  • desencís pel fracàs de la Revolució de 1848

Realisme : es nega a idealitzar imatges, xoc amb la concepció de l´art fins llavors, l´artista com a part de la societat l´ha de compartir i no pot contemplar-la impassible: sovint pren partit pels més humils i es comprometen amb els problemes polítics i socials.

Aparició de la fotografia: influeix als artístes: enquadraments com instantània fotogràfica i la tècnica lliure i diversa segons els artistes.

Es va utilitzar la litografia i el dibuix per reflexar la vida quotidiana vista per l´artista.

Confrontació entre l´art oficial i dirigit  ( salons ) i l´art contestatari i independent ( salons extraoficials )

Artistes realistes:Caile Carot, Jean- François Millet, Honoré Daumier – El vagó de tercera classe- , Carlos de Haes, Gustave Coubert – L´enterrament d´Ornans i El taller del pintor-

Marià Fortuny: La Vicaria

 

pintura realista

ENTERRAMENT D´ORNANS- GUSTAVE COUBERT-REALISTA

Impressionisme:

Unió de visió i llum , estva inherent a la pintura occidental des del Renaixement. Aconseguir per mitjà de tocs cromàtics solts representar la llum ( la sensibilitat social hostil a aquesta nova manera de pintar ) El dinar campestre de Manet va ser rebutjat i va escandalitzar a sectors tradicionals vinculats a salons oficials i , en canvi, va entusiasmar als innnovadors.

No va haver una escola impressionista però es reunien en tertúlies i als cafès parisencs per discutir de qüetions pictòriques.

Pintors impressionistes: Claude Monet, Pierre Auguste Renoir i Alfred Sisley van viajar a un poble francès: Argenteuil per experimentar amb les impressions lumíniques.

Van ser qualificats com a impressionistes de manera despectiva pels crítics després d´una expossició on es mostrava Sol ixent (1872 )

Els impressionistes van estudiar una nova manera de pintar i cercar la impressió fugitiva que es vol representar i que constituirà el tema del quadre. La perspectiva ja no obeeeix a les regles de geometria, sinó que resulta de la dissociació cromàtica que desfineix l´espai.

Les formes i els volums són suggerits per les pinzellades més que no pas pel dibuix.

Les principals tècniques dels impressionistes van ser aquestes:

  • teoria dels colors: descobriments científis de colors primaris ( groc, vermell i blau )  i complementaris ( verd, violeta i ataronjat ). Volien que l´ull percebés uns colors compostos que ells no havien barrejat a la paleta.
  • plasmació de la llum: copsar l´instant fugaç, la impressió d´un moment determinat. Incidècia de la llum als objectes: colors tal com els veuen, sense que importe gaire la tonalitat que objectivament tenen les coses.
  • aparences successives: un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb tonaliats diverses, principalment segons com hi incideix la llum a certes hores del dia a a unes èpoques de l´any determinades
  • la coloració d´ompres en detriment del clarobscur: reduir els espais acoloritsa amb les tonalitas complementaries per representar les ombres dels objectes ( en comptes dels colors foscos )
  • la pinzellada solta : pinzellades de colors purs agrupats, que , contemplades a distància, es fonen en l´ull de l´espectador
  • plein air : pintura feta a l´aire lliure: l´artista treballa al lloc que pinta i no al taller.

EL DINAR CAMPESTRE- ÉDOUARD MANET – REALISTA IMPRESSIONISTA

4_06_Impressionisme

14_07_Neoimpressionisme

14_08_Tècniques pintura impressionista

SOL IXENT. IMPRESSIÓ- CLAUDE MONET- IMPRESSIONISTA

14_09_Postimpressionisme

ELS JUGADORS DE CARTES- PAUL CÉZANNE- POSTIMPRESSIONISTA

LA NIT ESTELADA- VINCENT VAN GOGH- POSTIMPRESSIONISTA

 

EL CRIT DE MUNCH- EXPRESSIONISME

04_Expressionisme

Aquesta entrada ha esta publicada en Art Contemporani. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.