LES PRIMERES AVANTGUARDES
Durant el període que va des de començaments del segle XX fins a l’inici de la segona guerra mundial (1945) es desenvolupen a Europa diversos moviments artístics que tindran una gran importància en l’evolució posterior de l’art.
El fauvisme, l’expressionisme i el cubisme són els primers moviments innovadors que obren el pas a totes les renovacions posteriors. Els seus nous plantejaments revisen els conceptes, no tant acadèmics, sinó sensorialistes, i desenvolupen un nou sentit de la idea plàstica, valorant per sobre de tot el subjectivisme, en relació amb el món objetual i la llibertat expressiva.
En els anys transcorreguts entre les dues guerres mundials (1918-1945) sorgeixen nous moviments com el dadaisme i el surrealisme, que donen al concepte de vanguardisme un nou sentit, més enllà de la mera idea d’innovació, a l’intentar trencar el status burgès de l’obra d’art autònoma i intentar la unificació de l’art i la vida, concepció aquesta que arribarà a exercir una influència decisiva en artistes posteriors.
També, es desenvolupen altres moviments artístics ja insinuats en els anys precedents com el neoplasticisme i l’orfisme, en els quals s’adverteix el triomf d’un estil concebut sobre la comprensió de la bellesa intrínseca de les formes pures, esquemàtiques i geomètriques.
Les avantguardes van veure en l’art “primitiu” una alternativa a l’art europeu, al que trobaven desvitalitzat i incapaç d’innovar.
Una de les característiques del segle XX és la importància de l’aparició i difusió de la fotografia, com a mitjà de reproducció; l’art perd part d’aquesta funció, els artistes no necessiten mostrar la realitat tal com és.
Les avantguardes artístiques, moviments essencialment pictòrics, van aparèixer a l’inici del segle XX.
• Encara que amb plantejaments diferents, tots aquests corrents artístics van tenir en comú la negació de l’art del passat, el rebuig de la imitació de la realitat i l’experimentació amb nous materials i noves tècniques.
• El Fauvisme (Matisse, Derain) va proclamar la llibertat d’expressió a través de la utilització subjectiva el color i l’exageració del dibuix i les perspectives.
• L’Expressionisme (Kirchner), per mitjà de línies trencades, formes corbes i anguloses, i de colors contrastats, reflectia els problemes de la seva època.Pretenia commoure l’espectador llançant missatges de tipus emocional.
• El Cubisme (Picasso, Braque) pretenia descompondre els objectes en formes geomètriques per tal de mostrar-ne el volum, la tercera dimensió. Els objectes es defineixen a partir de plans lluminosos i transparents que semblen formats per cubs petits.
• El Futurisme (Boccioni, Balla) rebutjava l’art del passat i volia aconseguir la sensació de moviment.
• El Dadaisme (Duchamp) va proposar un art irracional, absurd i provocatiu que reflectia la capacitat autodestructora de l’ésser humà durant la Primera Guerra Mundial. No hi havia significat racional en les seves manifestacions.
• L’abstracció (Kandinski) va abandonar la figuració i es va concentrar en els colors i les línies. A partir de les primeres experiències, van aparèixer diversos corrents de tendència geomètrica:
– Constructivisme.
– Suprematisme.
– Neoplasticisme.
• La Nova Objectivitat (Otto Dix) mostra amb detall les atrocitats de la Primera Guerra Mundial, i l’Expressionisme vienès mostra el turment i la desesperació de l’ésser humà.
• El Surrealisme (Miró, Dalí, Magritte) va buscar la creació artística a partir del subconscient. Cercava l’irreal i inconscient a través del món dels somnis. Es distingeixen dos corrents principals:
– Automatista, de tendència abstracta.
– Oníric, de tendència figurativa.
PAVELLÓ ALEMANY
Casa Kaufmann o Casa de la Cascada.
FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L´ESPAI
EL PROFETA
NIT DE LLUNA
DONA I OCELL
EL GUERNICA
L´HABITACIÓ VERMELLA – HENRI METISSE
COMPOSICIÓ IV – WASSILLY KANDINSKY
COMENTARI COMPOSISCIÓ IV BY
COMENTARI FORMES ÚNIQUES DE CONTINUITAT BY
NIT DE LLUNA BY
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA BY
COMPOSICIÓ IV by BERTA CORBERA
EL PROFETA BY LAIA POL
HABITACIÓ VERMELLA BY ASHOT