LES PRIMERES AVANTGUARDES
Durant el període que va des de començaments del segle XX fins a l’inici de la segona guerra mundial (1945) es desenvolupen a Europa diversos moviments artístics que tindran una gran importància en l’evolució posterior de l’art.
El fauvisme, l’expressionisme i el cubisme són els primers moviments innovadors que obren el pas a totes les renovacions posteriors. Els seus nous plantejaments revisen els conceptes, no tant acadèmics, sinó sensorialistes, i desenvolupen un nou sentit de la idea plàstica, valorant per sobre de tot el subjectivisme, en relació amb el món objetual i la llibertat expressiva.
En els anys transcorreguts entre les dues guerres mundials (1918-1945) sorgeixen nous moviments com el dadaisme i el surrealisme, que donen al concepte de vanguardisme un nou sentit, més enllà de la mera idea d’innovació, a l’intentar trencar el status burgès de l’obra d’art autònoma i intentar la unificació de l’art i la vida, concepció aquesta que arribarà a exercir una influència decisiva en artistes posteriors.
També, es desenvolupen altres moviments artístics ja insinuats en els anys precedents com el neoplasticisme i l’orfisme, en els quals s’adverteix el triomf d’un estil concebut sobre la comprensió de la bellesa intrínseca de les formes pures, esquemàtiques i geomètriques.
Les avantguardes van veure en l’art “primitiu” una alternativa a l’art europeu, al que trobaven desvitalitzat i incapaç d’innovar.
Una de les característiques del segle XX és la importància de l’aparició i difusió de la fotografia, com a mitjà de reproducció; l’art perd part d’aquesta funció, els artistes no necessiten mostrar la realitat tal com és.
Les avantguardes artístiques, moviments essencialment pictòrics, van aparèixer a l’inici del segle XX.
• Encara que amb plantejaments diferents, tots aquests corrents artístics van tenir en comú la negació de l’art del passat, el rebuig de la imitació de la realitat i l’experimentació amb nous materials i noves tècniques.
• El Fauvisme (Matisse, Derain) va proclamar la llibertat d’expressió a través de la utilització subjectiva el color i l’exageració del dibuix i les perspectives.
• L’Expressionisme (Kirchner), per mitjà de línies trencades, formes corbes i anguloses, i de colors contrastats, reflectia els problemes de la seva època.Pretenia commoure l’espectador llançant missatges de tipus emocional.
• El Cubisme (Picasso, Braque) pretenia descompondre els objectes en formes geomètriques per tal de mostrar-ne el volum, la tercera dimensió. Els objectes es defineixen a partir de plans lluminosos i transparents que semblen formats per cubs petits.
• El Futurisme (Boccioni, Balla) rebutjava l’art del passat i volia aconseguir la sensació de moviment.
• El Dadaisme (Duchamp) va proposar un art irracional, absurd i provocatiu que reflectia la capacitat autodestructora de l’ésser humà durant la Primera Guerra Mundial. No hi havia significat racional en les seves manifestacions.
• L’abstracció (Kandinski) va abandonar la figuració i es va concentrar en els colors i les línies. A partir de les primeres experiències, van aparèixer diversos corrents de tendència geomètrica:
– Constructivisme.
– Suprematisme.
– Neoplasticisme.
• La Nova Objectivitat (Otto Dix) mostra amb detall les atrocitats de la Primera Guerra Mundial, i l’Expressionisme vienès mostra el turment i la desesperació de l’ésser humà.
• El Surrealisme (Miró, Dalí, Magritte) va buscar la creació artística a partir del subconscient. Cercava l’irreal i inconscient a través del món dels somnis. Es distingeixen dos corrents principals:
– Automatista, de tendència abstracta.
– Oníric, de tendència figurativa.
PAVELLÓ ALEMANY
Casa Kaufmann o Casa de la Cascada.
FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L´ESPAI
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
EL PROFETA
NIT DE LLUNA
DONA I OCELL
EL GUERNICA
L´HABITACIÓ VERMELLA – HENRI METISSE
COMPOSICIÓ IV – WASSILLY KANDINSKY
COMENTARI COMPOSISCIÓ IV BY
COMENTARI FORMES ÚNIQUES DE CONTINUITAT BY
NIT DE LLUNA BY
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA BY
COMPOSICIÓ IV by
DONA I OCELL DE