Exercici 1. Gràfica i migracions.
A. Pel que fa la descripció de la gràfica l’alumne ha d’esmentar els dos eixos i les magnituds representades (persones i anys), ha de descriure els tres elements gràfics utilitzats (dos barres i una línia) i el seu valor. En relació amb la informació ha de descriure l’evolució de les dades de les barres i de la línia al llarg dels anys.
B. Des del 2008 el nombre d’immigrants disminueix de manera constant (especialment del 2008 al 2009), excepte del 2010 al 2011 i del 2013 al 2014, de uns 600 mil a una mica més de 200 mil. El nombre d’emigrants augmenta constantment, de una mica més de 200 mil a un màxim de una mica més de 500 mil l’any 2013. El 2014 el nombre baixa. El saldo migratori experimenta igualment una disminució constant i passa de més de 300 mil l’any 2008 a -250 mil l’any 2013. El 2014 el saldo migratori és negatiu però decreixent i es situa en l’entorn de les 100 mil persones.
C. Descripció de les tendències del període 2014-2018 de la imatge.
D. 5 milions i mig d’estrangers (es pot afegir la diferència entre estrangers de Règim General i estrangers de Lliure Circulació UE); comunitats nacionals més nombroses: Rumania, Marroc, Regne Unit, Itàlia, Xina, Bulgària, Alemnaya, Portugal , França, etc.; es concentren a les provincies de Barcelna i Madrid, a les Illes Balears i Canàries i a algunes provincies de la costa mediterrània -València, Alacant, Múrcia, Màlaga-, a la resta del territori la presència d’estrangers és considerablament menor, casi insignificant a les dues Castelles, Extremadura, Aragó i Galícia.
Exercici 2. Mapes i taxes demogràfiques.
A. Mapa 1: Provincies amb taxa de natalitat superior (Navarra, Girona, Barcelona, Tarragona, Guadalajara, Madrid, Toledo, Múrcia, Almeria, Sevilla). Mapa 2: Provincies amb taxa de mortalitat superior (Lugo, Orense, Asturias, León, Zamora, Ávila, Palencia, Soria, Huesca, Teruel).
B. La natalitat superior de les provincies del Mapa 1 (tot i que es manté en magnituds baixes típiques d’un país desenvolupat) és conseqüència de l’estructura demogràfica menys envellida dels grans centres urbans i d’una presència més gran de població immigrada, amb una taxa de natalitat més elevada. L’estructura de la població -població jove escassa i sobreenvelliment- i la menor presència d’immigrants -normalment d’edats mitjanes- a les provincies del Mapa 2 explica les taxes de mortalitat superiors. Les conseqüències són de caràcter econòmic (menys activitat allà on la població és més vella i més despesa social) i demogràfic (envelliment molt visible a les provincies amb més mortalitat i major dinamisme demogràfic a les societats urbanes).
Exercici 3. Definicions.
A. Població activa (i taxa d’activitat). Persones de 16 anys i més que tenen ocupació o estan disponibles i fan gestions per incorporar-se al mercat de treball (cerca activa). Inclou ocupats i desocupats. En sentit contrari, la població inactiva, o no activa, són les persones de 16 anys i més que no han treballat i no cerquen ocupació o no estan disponibles per treballar: les que exclusivament treballen a la llar, estudiants que no treballen, jubilats o retirats de l’activitat econòmica, incapacitats per treballar i altres. La taxa d’activitat és la relació que existeix entre la població activa i la població total major de 16 anys. La seva fórmula de càlcul és la següent: (població activa major de 16 anys / població total major de 16 anys) x 100. La taxa d’activitat representa, doncs, el percentatge de població que treballa o busca treball sobre la població total més gran de 16 anys. L’Enquesta de Població Activa (EPA), una investigació trimestral duta a terme per l’INE a tot el territori espanyol, és la principal font d’informació estadística de l’activitat econòmica de la població i de la seva relació amb el mercat de treball. Segons dades de la última EPA (4t trimestre de 2018), la taxa d’activitat a Espanya és del 58,61%, a Catalunya del 61,67%. Per raons socials la taxa d’activitat femenina és històricament inferior a la masculina.
B. Pacte Europeu sobre Immigració i Asil. Pacte de l’any 2008 que armonitza la política d’immigració i d’asil de tots els països de la UE. Els seus objectius principals són (1) l’organització de la immigració legal en funció de les necessitats laborals de cada país membre -desenvolupament d’un permís únic per tots els països de la Unió i regulació legal de l’entrada d’estudiants, investigadors, directius, especialistes o treballadors estacionals-, (2) el control de la immigració il.legal i l’organització dels retorns als països d’origen -mitjançant la cooperació operativa dels països membre-, (3) la millora del control a les fronteres -establiment d’un sistema europeu de control de la frontera mediterrània per combatre delictes transfronterers (Eurosur) i desenvolupament de l’agència Frontex, encarregada de gestionar aquesta política- i (4) la cooperació amb els països d’origen o de trànsit dels migrants -mitjançant acords bilaterals amb països de la riba sud de la Mediterrània-.