Examen turisme i indústria

Exercici 1.

Els fluxos turístics no es distribueixen de manera homogènia al llarg del territori. Hi ha una alta concentració turística al llarg de la costa amb una especial rellevància en els casos de la Costa Brava, la Costa Daurada i Barcelona. Els Pirineus són una de les destinacions preferides dels catalans. La Catalunya interior, malgrat les seves dimensions, té una activitat turística més dispersada i amb menys pes.

1. Importància del litoral:

En primer lloc destaca la marca turística Barcelona, amb el major volum de turistes, majoritàriament estrangers, presència important de la resta d’espanyols, mínima de turistes catalans. Destinació final la ciutat de Barcelona.

En segon lloc, la Costa Brava: elevat pes dels turistes estrangers, més gran que a Barcelona, notable presència de turistes catalans i pocs turistes de la resta d’Espanya. La Costa Brava és una de les destinacions preferides per catalans per a l’estiueig i les vacances de curta durada (importància de les segones residències) i pel turisme estranger de sol i platja.


-En tercer lloc, la Costa Daurada: grup majoritari són els estrangers (casi la meitat de tots els turistes), turistes catalans i de la resta del país suposen un quart cadascun. És el territori més diversificat en turistes segons la seva procedència.

-Finalment, la Costa del Garraf i la Costa del Maresme: marques turístiques amb costa (turisme de sol i platja) i proximitat a Barcelona. Pes notablement menor que la Costa Brava i la Costa Daurada, majoria d’afluència de turistes estrangers, presència rellevant de turistes catalans i menor de la resta d’espanyols. Es pot observar que la Costa del Maresme té una estructura dels fluxos turístics similar a la seva veïna Costa Brava.

2. Destinació secundària és la marca turística dels Pirineus i la Vall d’Aran, on destaca el turisme català, per gaudir del turisme actiu, de l’alta muntanya o de l’esquí. La presència de turistes espanyols és mínima, i la d’estrangers és majoritàriament de francesos per raons de proximitat.


3. Entre la costa i els Pirineus queda el territori central que sembla no gaudir de tant poder d’atracció de turistes. En el cas de la Catalunya Central els fluxos turístics que hi arriben provenen tant de la resta de Catalunya com de la resta d’Espanya i d’altres països, i el pes és baix en termes comparatius. En el cas de les Terres de Lleida la presència turística és encara menor, i és la marca turística que rep menys turistes, una gran part dels quals turistes catalans. Ambdues tenen una presència turística molt menor respecte a la resta de les marques turístiques.

Exercici 2.

Veure apartat 4 de la unitat 9.

Exercici 3.

  • Veure mapa comarcal de Catalunya.
  • “… assumint una sèrie de tasques com l’empaquetat i l’embalatge dels productes, que ara fan terceres empreses a Catalunya”. Concepte: externalització, “O outsourcing, és el procés pel qual una empresa encarrega a una altra l’execució de la fabricació d’un producte o component, el muntatge o la realització d’un determinat servei. L’externalització es pot realitzar amb una filial de l’empresa mare o amb un subcontratista. És diferent a la deslocalització, que és quan es transfereix una activitat empresarial cap a un altre país. Es distingeixen dos tipus d’externalització: la de capacitat, que es dona quan l’empresa no disposa de suficients mitjans de producció per a la demanda; i la d’especialitat, que es dona quan l’empresa principal necessita d’un ofici o equip especialitzat del que no disposa per a la realització del producte o servei.”


Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.