Exercici 1. Anàlisi i descripció d’un mapa.
1. Presentació i descripció de les dades: (a) Cal dir quin tipus de mapa és, l’espai geogràfic que representa i el tema que il.lustra, definint el concepte il.lustrat; (b) Cal explicar la unitat representada, les seves magnituds i la distribució geogràfica segons províncies i/o comunitats autònomes. (0,5 punt cadascun)
2. Anàlisi de les dades: (a) Importància cabdal i caràcter tradicional dels conreus de secà; (b) Conreus i pràctiques agràries relacionades -trilogia mediterrània i rotació de conreus-; (c) Raons de la seva distribució geogràfica -abundància i/o escassetat de precipitacions, disponibilitat d’aigües per regar-. (0,5 punt cadascun)
Exercici 2. Tema.
a. El sector agrari a Catalunya (pàgs. 12 i 13 del suplement).
b. Els transports a Catalunya (pàg. 19 del suplement).
Exercici 3. Definicions.
Superfície Agrària Utilitzada (SAU): És el conjunt de la superfície de terres conreades i de terres per a pastures permanents. Les terres conreades comprenen distintes ocupacions: cultius herbacis (generalment pel sistema de rotació de conreus), cultius llenyosos (s’exclouen els forestals), guarets i hortes familiars. Les pastures permanents comprenen terres dedicades permanentment a la producció d’herba (característic de regions humides), o terres la finalitat de les quals no és la producció d’herba però que es mantenen en bones condicions agràries i mediambientals i poden ser aprofitades per a una pastura extensiva, com ara els guarets, els vessants de les muntanyes, matolls, etc.
Política Agrària Comuna (PAC): La PAC és un dels pilars fonamentals de la Unió Europea (70% del territori rural, 12 milions d’agricultors, 6 % del PIB de la UE). El 40% dels pressupost de la UE es destina a l’agricultura, únic sector finançat completament per les institucions comunitàries. La PAC assegura el subministrament abundant de productes alimentaris segurs, de qualitat i a preus assequibles, garanteix un nivell de vida adequat als agricultors i juga un paper clau en la utilització sostenible dels recursos naturals i el desenvolupament econòmic de les zones rurals, mitjançant pagaments directes i condicionats a certes pràctiques agrícoles. Nascuda l’any 1962 en circumstàncies molt diferents a les actuals, la última reforma, de l’any 2013, intenta ajudar actualment a afrontar els reptes de la globalització i la liberalització creixent dels mercats agraris a nivell mundial.